I ARA, VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

Entre totes les activitats proposades per LA FIGUERA, aquesta pot ser la que més implicació requerisca per part dels nostres veïns i veïnes, no per la seua dificultat - que és mínima -, sinó pel compromís en allò que ja hem comentat en altres comunicacions: regalar la nostra llengua a aquelles persones que estiguen disposades a rebre el regal de bon grat.

Hi ha persones que volen aprendre el valencià per sentir-se entre nosaltres com a casa. Hi ha persones que volen ajudar a parlar-lo a altra gent perquè es puguen sentir com a casa pròpia.

És així de senzill i així d’important: uns volen formar part d’un poble i es volen integrar adoptant la llengua pròpia del país; altres volen ajudar a què això siga possible.

El VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ és el projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte voluntaris que volen destinar una hora a la setmana a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar valencià.

Aquesta iniciativa, a més de facilitar a l’aprenent un voluntari o voluntària per poder conversar en valencià, vol incidir en els hàbits lingüístics dels valencianoparlants i consolidar la idea que el valencià és i ha de ser "llengua d’acollida".

Per ser voluntari del programa Voluntariat pel Valencià, no cal tindre cap titulació. Cal, això sí, tindre compromís amb la llengua pròpia, ser generosos per ajudar a altres persones a aprendre-la, ser sociables,... L’experiència del propi programa ens diu que l’espai per "donar les classes" pot ser la taula d’un café, el supermercat, el centre de salut, una sala d’exposicions, el parc públic, qualsevol lloc en què fem la vida diària, amb l’objectiu d’ensenyar-aprendre a viure en valencià.

El passat 16 de febrer presentàrem el programa al Centre Cultural d’Alcàsser amb el suport d’Escola Valenciana. L’acte fou presentat per la presidenta de La Figuera, Cristina Lucendo que, il·lusionada, ens proposà participar en aquesta nova activitat. Amb l’ajuda d’una presentació en vídeo, Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana ens mostrà aquest projecte tan important per al nostre país. Ens acompanyà en la presentació Carmina, la tècnica de GUAIX, coordinadora pel valencià de l’Horta-Sud, que mostrà la disposició a donar-nos el seu suport; per part de La Gavella, Moviment per la Llengua i la Cultura, de Torrent, ens parlà Vicent Font, que ens animà a dur endavant el programa des de la pròpia experiència com a voluntari: "Si nosaltres no fem l'eforç de parlar valencià als nouvinguts, no el parlaran"; i des del programa Voluntariat pel Valencià, Dariana Groza, que en el seu dia va ser aprenent, en un valencià molt, molt correcte ens explicà com ara és voluntària i, entre altres missatges encoratjadors, ens digué que “la part emocional d’aprendre una llengua no es troba a un curs reglat”, donant a entendre quant havia gaudit ella mateixa en aprendre el valencià en el si d’aquest programa.

Al marge del bloc podreu trobar la fitxa d’inscripció al programa VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ, tant pels voluntaris com pels aprenents. Cal omplir-la i deixar-la a l’Escola d’Adults, al CIJ, al CEIP Nou d’octubre o a l’IES d’Alcàsser. També podeu enviar-nos-la al correu de LA FIGUERA.

A l’acabament de l’acte ja es van presentar els primers voluntaris i també els primers aprenents. US ANIMEM A PARTICIPAR!

L’acte es tancà amb la intervenció musical de membres de la Colla Guirigall, Dansarrels i Va de Cant, que ens regalaren la Jota de Vinaròs i unes albades que, gràcies a Jacint Hernàndez, ací reproduïm:

COMENCEM FELICITANT

AL COL·LECTIU "LA FIGUERA"
QUE A ALCÀSSER HUI LI HA DONAT

BONA ESPENTA A NOSTRA LLENGUA

AMB AQUEST VOLUNTARIAT

ÉS AQUEST VOLUNTARIAT

UNA MOLT BONA OCASIÓ

D’ENSENYAR-TE ENSENYANT

PUIX MOLT GRAN ÉS AQUEST MÓN

I MOLT POC EL QUE ÉS MOSTRAT

NOSTRA TERRA ÉS D’ACOLLIDA

BÀRBARS, MOROS I CRISTIANS

DES DE SEMPRE ÉS LLEI DE VIDA

DECIDIR-SE A EMIGRAR

AL BENESTAR QUE ENS CRIDA

IMPORTANT ÉS PER LA LLENGUA

FER ÚS D’ELLA A TOT ARREU

FEINA TEUA, D’ELL I MEUA

L’IMMIGRANT, NO VOS PENSEU,

HO AGRAEIX SOBREMANERA

SI ELS PARLEM EN CASTELLÀ

ALS QUE D’ALTRES POBLES VÉNEN

MAI NO APRENDRAN VALENCIÀ

EL MILLOR PERQUÈ S’ENSENYEN

ÉS NOSTRA LLENGUA ESCOLTAR

JA NO CAL QUE A PICASSENT

ENS APUNTEM AMICS I AMIGUES

A ALCÀSSER JA HO PODEM FER

CAL QUE AL COL·LECTIU LI HO DIGUES

I HI HAGEN PROU APRENENTS

GENT VE ACÍ DE TOT ARREU

AMB GANES D’INCORPORAR-SE

PER A MI AIXÒ NO TÉ PREU

PER AIXÒ AMB ESTES ALBAES

VOS DEMANE M’APUNTEU

A CARMINA I DARIANA

SENSE A VICENT OBLIDAR

CANTAREM DE BONA GANA

PER NOSTRA LLENGUA PRIMAR

TREBALLANT SENSE DESGANA

AQUEST VERS ÉS DE COMIAT

DONEM FI A LES ALBAES

I TANT DE BO EL VOLUNTARIAT

AMICS, COMPANYS I COMPANYES

SIGA PROMPTE REALITAT

Va de Cant. 16 de febrer de 2011

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I EN DEFENSA DE L'ESPAI COMUNICATIU EN LA NOSTRA LLENGUA...

PRESENTACIÓ DEL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

• VENIU AL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ!

 Dimecres, 16 de Febrer de 2011

19:00 h

• Sala de Conferències del Centre Cultural d’Alcàsser.
• Amb la presència de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i la col•laboració de “Va de Cant”.
• Organitza:

       LA FIGUERA, Col•lectiu pel valencià Alcàsser i

       Escola Valenciana, Federació d’associacions per la llengua.

AJUDEM MÉS GENT A PARLAR EN VALENCIÀ!

US ESPEREM!

PRIMER ANIVERSARI DE LA FIGUERA: EL TELP I EL TIO CANYA

Ens acostem al primer aniversari de LA FIGUERA, COL•LECTIU PEL VALENCIÀ D’ALCÀSSER. Ara farà un any, concretament el 5 de febrer de 2010, presentàvem a la societat d’Alcàsser el nostre col•lectiu. Aquell acte l’acabàrem amb el cant d’el TIO CANYA.

«Al TIO CANYA,

a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara» 

Ara fa just una setmana, hem acabat el TALLER D’ESPAI LINGÜÍSTIC PERSONAL (TELP).

Més d’una trentena d’alcasseres i alcassers, superant sobradament les previsions, han assistit al mencionat taller. A través d’eines procedents de la Psicologia, hem aprés una sèrie de recursos que ens ajudaran a afrontar les situacions d’interacció lingüística, situacions lingüístiques que resulten incòmodes. Resoldre l'hàbit dels valencianoparlants de passar-se al castellà és imprescindible per fer possible la normalització del valencià entre tots els grups de persones i en tots els àmbits de la societat en general.

Abandones la teua llengua quan...:

• ...la persona que tens davant no fa cara de parlar-la?
• ...observes senyals de no comprensió?
• ...l’altra persona ens parla en castellà o parla valencià amb dificultat?
• ...diu que no parla valencià?
• ...diu que no entén el valencià?
• ...ens (de)mana una altra llengua?

Les persones NO FAN CARA DE PARLAR UNA LLENGUA CONCRETA: NO TE TALLES, PARLA VALENCIÀ.

Si observes SENYALS DE NO COMPRENSIÓ: AJUDA L’ALTRA PERSONA A COMPRENDRE EL VALENCIÀ. PARLA DOLÇAMENT I AJUDA’T DE GESTOS.

Si l’altra persona ENS PARLA CASTELLÀ: NO SIGNIFICA QUE NO ENS COMPRENGA, I SI NO ENS COMPRÉN, JA HO HEM DIT ADÉS, AJUDEM-LA.

Si diu que NO PARLA VALENCIÀ: PARLA-LI’L. QUAN N’APRENGA, T’HO AGRAIRÀ.

Si diu que NO ENTÉN EL VALENCIÀ: TIN PACIÈNCIA. PARLANT LA TEUA LLENGUA LI ESTÀS DONANT LA TEUA IDENTITAT, ALLÒ QUE TANT T’ESTIMES, LI ESTÀS FENT EL MILLOR REGAL.

Si ENS (DE)MANA UNA ALTRA LLENGUA: FES VALDRE ELS TEUS DRETS, TENS DRET A USAR LA TEUA LLENGUA, NO HAS DE DEMANAR PERMÍS, HAS D’EXIGIR QUE T’ATENGUEN EN VALENCIÀ.

Hui mateix ens hem despertat amb aquesta notícia:

Neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià

Els fets van ocórrer el passat 29 de desembre, quan una anciana de 80 anys, veïna de la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià), va telefonar al servici d'urgències de la Conselleria de Sanitat a fi de demanar assistència mèdica respecte del seu estat de salut. (...) el metge va interrompre l'octogenària mentre feia, en valencià, l'explicació dels símptomes que patia, i li va exigir que li parlara castellà, tot recordant-li la seua "obligació legal" de fer servir esta llengua.

Valencianisme.com

La notícia no ens deixa impassibles, perquè...

«Al TIO CANYA,
a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara»

TALLER D'ESPAI LINGÜÍSTIC PERSONAL (TELP)

Ja queda poc per a la realització del TALLER D’ESPAI LINGÜÍSTIC PERSONAL (TELP). Segons ens ha comunicat Ferran Suay, el taller serà impartit finalment per Gemma Sanginés Sáiz.

Gemma Sanginés Sáiz (Bilbao, 1970)

Llicenciada en Psicologia i Màster en Teràpia de conducta i en Psicologia de l’esport. Actualment exerceix com a psicòloga clínica a València i com a psicòloga de l'esport al Gabinet de Suport a l’Esportista de la Universitat de València.

PUBLICACIONS

Suay i Sanginés (2010). Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català. Barcelona: Editorial Angle.

Sanginés, G. i Velasco, A (2006): Identitats: convivència o conflicte. València: Afers

Sanginés, G. i Suay, F. (2006): Una proposta d'intervenció en la conducta de submissió lingüística: la perspectiva psicològica, en G. Sanginés i A. Velasco: Identitats: convivència o conflicte. València: Afers

Suay, F. i Sanginés, G. (2006): Un espai per als parlants d'una llengua. Llengua i Ús 34 (2): 27-39. Generalitat de Catalunya

Suay, F. i Sanginés, G. (2004). L’espai lingüístic personal, en Q.Gibert (coord.): El despertar dels Països Catalans. Barcelona: La Busca

Suay, F. i Sanginés, G. (2004). Un model d’anàlisi i intervenció en la submissió lingüística. Anuari de Psicologia, 9 (1): 97-111

 

Els propers 20 i 27 de gener de 2011 tenim una cita al CEIP 9 d’Octubre d’Alcàsser. Ací teniu la butlleta d’inscripció amb la informació completa i també a l’enllaç que hem afegit al marge d’aquest bloc. El termini per a presentar les inscripcions als llocs indicats a la butlleta és el dilluns, 17 de gener de 2011.

Agenollar-nos quan toca

DE L'HORTA ESTANT

30/11/10 - Ferran Suay
El Punt
 

Al setembre de 2009, una senyora que viatjava de Girona a l'Alguer, després d'adreçar-se en català al guàrdia civil de la duana, fou -primer- invitada a expressar-se en castellà, després interrogada, i finalment, retinguda fins que va perdre el vol. Com a persona respectuosa de la llei, l'Àngels Monera va interposar, posteriorment, una denúncia al jutjat. A resultes d'això, la condemnaren per insults a l'autoritat, i l'obligaren a pagar una indemnització al funcionari que no trobava correcte haver d'escoltar català a l'aeroport de Girona. Podeu imaginar quines serien les conseqüències si un ciutadà castellanoparlant, en qualsevol aeroport, fos obligat a expressar-se en català?

 

Saïda Saadouki, la traductora que —l'agost de 2010— va gosar de saludar en català al guàrdia civil que custodiava l'entrada de la caserna de Palma, també fou insultada per això. “Mora catalanista” i algunes altres floretes, va haver d'escoltar de llavis del guàrdia en qüestió i del seu capità, que es veu que —a més a més— considerava que el català era una llengua que no existia. És curiós com una cosa sense existència pot exasperar tant segons quins individus: deuen ser misteris reservats a segons quines capacitats intel·lectuals. Finalment, la jutge —que no va admetre com a prova la gravació de la conversa (és lògic: podria haver desmentit la declaració del guàrdia)— l'ha condemnada a ella, que també ha perdut la feina de traductora, a pagar una indemnització a l'oficial que la va insultar.

Això són només un parell de mostres de coses que passen, al nostre territori, ara i adés; no massa sovint. Només amb la freqüència justa perquè no arribem a oblidar qui som nosaltres, qui són ells, i qui mana. Al principi, fa ja uns segles, i de nou fa unes quantes dècades, calgué fer-ho ben palés i extensiu a tothom. Així, a uns i a altres els rentaven la boca amb sabó o els fotien un parell d'hòsties ben pegades perquè aprengueren a parlar en cristià. A les escoles es prohibia tota llengua que no fos el castellà, i era impossible trobar —fora de l'àmbit estrictament privat i familiar— espais de comunicació normal en català. Ara, però, estem en una altra fase. Això tan groller seria contraproduent, i només cal algun recordatori de tant en tant, per tal que no ens arribem a creure que les coses han canviat del tot; perquè no perdem de vista qui és l'amo, i davant de qui ens hem d'agenollar, quan toca.

I toca sempre que una persona, independentment de la seua edat, condició, nivell de formació i competència, es troba davant d'un energumen amb pistola i uniforme, que —com a fidel representant de l'essència més profunda de l'estat que li paga el sou— detesta tota forma de cultura, i odia tota llengua que no siga l'única que ell coneix (és tan incongruent això en un estat en què fins i tot el president del govern és ridículament monolingüe?).

L'únic avantatge de tot això, ja ho he dit en altres ocasions, és que ens pot ajudar a traure'ns la bena dels ulls i acceptar d'una vegada que no tenim un estat de dret. O que el que tenim (i paguem) no és nostre. Necessitem dotar-nos d'un sistema judicial de protecció dels nostres drets civils, que l'estat espanyol no ens proporcionarà mai. L'estructura política i jurídica (no sé si és pertinent fer aquesta distinció en el cas que ens ocupa) de l'estat espanyol, hereva d'una dictadura ultranacionalista, no està dissenyada per a protegir-nos sinó per a sacralitzar i eternitzar els privilegis d'uns altres. Les seues lleis i els seus jutges sempre els protegiran i defensaran a ells. I és evident que a nosaltres, no ens consideren dels seus.

 

VERSADES

Versades de l'Escola "Va de Cant" per al Col•lectiu "La Figuera" el dia de la presentació (divendres, 5 de febrer de 2010).

ALBADES

1

LA MEUA CANÇÓ PRIMERA
LA FARÉ PER SALUDAR
AL MEU POBLE QUE ARA ESPERA
NOSTRA LLENGUA DESPUNTAR
PEL TREBALL DE “LA FIGUERA”

2

LA SEGONA ARA LA CANTE
CONVIDANT EL FORASTER
ENSENYANT-TE-LA, PARLANT-TE
I EL QUE SIGA MENESTER
PERQUÈ TOTS SOM FILLS D’ALCÀSSER

3

DONAR-LI LA BENVINGUDA
VOLGUERA AMB ESTE CANTAR
A EIXA FIGUERA NAIXCUDA
PER A UNA EMPENTA DONAR
A NOSTRA LLENGUA I CULTURA

4

ENS DIRAN QUE NO CALDRIA
QUE ESTÀ BEN CONSOLIDADA
PERÒ A LA PREMSA DEL DIA,
CINE I RÀDIO ÉS IGNORADA
TAL I COM SI NO EXISTIRA

5

FOU ARRAN DE LA TROBADA
QUE PLANTAREU LA LLAVOR
HUI FELIÇMENT GERMINADA
ARA CALDRIA QUE TOTS
LA CUIDAREM ESTIMANT-LA

6

EN VALENCIÀ CANTAREM
QUE ÉS LA LLENGUA DE LA MARE
I BEN ALT HO CRIDAREM
A L’ARREL NINGÚ LA PARE
SEMPRE AMB ELLA PARLAREM

7

NOSTRA LLENGUA PARLAREM
A L’ESCOLA I AL MERCAT
AIXÍ LI L’ENSENYAREM
AL JOVENT AMB MOLT DE GRAT
TAMBÉ A LA UNIVERSITAT

8

LLARGA VIDA A LA FIGUERA
LI DESITGE AMICS I AMIGUES
I AMB EL CANT JO ARA VOLGUERA
QUE LES SEUES DOLCES FIGUES
ASSACIAREN NOSTRA LLENGUA


A L’ESTIL DE L’U I DOS

SOM L’ESCOLA “VA DE CANT”
I A L’ESTIL DE L’U I DOS
S’ANIREM ACOMIADANT
ELENA, PAQUI, AMPARO
ELÍES, JACINT I ALBERT

Moltes gràcies. La vostra música i versades han d'acompanyar el llarg i sinuós camí que hem de recórrer junts per la llengua. Cadascú des del nostre xicotet espai farem el possible per mantindre viu el valencià.